Melmelada d’aranyó i arç blanc

Aquesta és una melmelada realment espinosa, feta amb dos dels fruits més abundants i més silenciats de les nostres terres.

Els aranyons, fruits de l’aranyoner (Prunus spinosa), són una meravella pels ulls quan, a la tardor, taquen els marges amb el seu blau intens. Aquesta profusió de fruits ens atrau, però l’aranyoner té diverses estratègies per a defensar-se dels depredadors. La primera és evident, i el nom ja ho indica: aquest arbust és terriblement espinós. Per entendre la segona s’ha de posar el fruit a la boca: com moltes altres meravelles silvestres, l’aranyó és molt astringent, i ens deixa la boca com una sola de sabata. Per tant, s’ha de treballar amb molta cura per a poder disfrutar-lo (o bé fer-ne falses arbequines!)

L’altre protagonista de la recepta també té la seva gràcia: és el fruit de l’arç blanc (Crataegus monogyna). Altre cop, ens trobem davant d’un arbre amb espines temibles, que fins i tot amenacen les rodes dels totpoderosos tractors. Aquesta espècie és molt utilitzada pels seus efectes sedants i pel seu efecte benèfic sobre el sistema cardíac – fins i tot se’n venen pastilletes a les farmàcies. En medicina s’utilitza sobretot la flor, però nosaltres en volíem aprofitar el fruit, molt abundant i totalment desaprofitat. La seva mida és modesta (no arriba al centímetre de diàmetre), la seva textura farinosa i el seu gust més aviat insípid. A primer cop d’ull, doncs, un fruit que no interessa. La pega, és que el fruit de l’arç és molt nutritiu, i se’n poden trobar receptes i referències en d’altres països que en parlen molt bé.

De fet, passejant pel sud de França són força comunes les “pommes d’amour”, atzeroles en català, fruit d’un germà de l’arç blanc (Crataegus azarollus enlloc de monogyna). L’atzeroler antigament era cultivat en molts països europeus, avui ha caigut en desgràcia però encara se’n poden trobar molts exemplars en marges de camins i de conreus. Els seus fruits són força més grossos, amb la pell d’un vermell intens i la carn grogosa, i un gust de poma àcida molt interessant. Pensàvem que les receptes es referien a aquest fruit, i no al nostre…fins que vam provar de coure’l i d’afegir-hi sucre!

La barreja dels dos ha donat un resultat sorprenent, val la pena de provar-lo!

Anuncis