Ja s’acosta Eixarcolant 2017!

Ja és aquí la segona jornada gastronòmica de les plantes oblidades!

Com l’any passat, els companys del col·lectiu Eixarcolant ens han preparat un programa excepcional per a passar un dia apassionant al voltant de les plantes oblidades. Concretament, seran 10 sessions de tasts de productes elaborats amb plantes silvestres i varietats tradicionals, 10 xerrades tècniques, 28 presentacions de projectes, una fira i un tastafira de productes silvestres i varietats tradicionals amb més de 50 parades, 16 tallers, un dinar silvestre, una sortida etnobotànica, un espai on aprendre directament dels avis, exposicions de plantes i llavors, activitats de descoberta, diferents restaurants on degustar plats silvestres cinc demostracions i degustacions de cuina, i una trobada sectorial (que tindrà lloc diumenge 26 al matí, mentre que totes les altres activitats tindran lloc el dissabte 25).

A eixarcolant.cat hi trobareu tota la informació sobre la jornada, amb els formularis per inscriure’s per les activitats que necessiten inscripció prèvia, el cartell i programa detallat, etc.

Nosaltres, com l’any passat, hi col·laborem modestament: muntem paradeta per la fira i oferim productes pel tastafira, i enguany també presentarem el tast de melmelades i farem una petita xerrada de presentació del nostre projecte.

El programa és excepcional, i l’ambient segur que serà d’allò més agradable. Serà un dia perfecte per descobrir o aprofundir coneixements sobre les plantes silvestres i altres vegetals oblidats, tot divertint-se amb activitats pensades per a tots els públics.

Des d’aquí volem agrair l’organització per muntar una moguda tan bèstia. La jornada d’Eixarcolant ja és un festival de referència sobre les plantes oblidades. Us hi esperem que val moooooolt la pena!!

Anuncis

Entrevista a Ràdio Sió

Ahir dimarts 22 de novembre es va emetre una entrevista que vam fer amb la Meritxell Bernaus, de Ràdio Sió d’Agramunt, al magazine matinal “Peu a terra”.

Des d’aquí volem agrair la feina feta pels mitjans de comunicació locals, sempre atents al que passa més a prop seu. En aquest cas, Ràdio Sió es va fer ressò de les xerrades del cicle “Dona informa’t” que s’han organitzat des del Consell Comarcal aquest mes de novembre. Nosaltres hi vam participar, fent una xerrada a Castellserà, i des de la ràdio van voler aprofundir en alguns dels aspectes de la nostra feina.

Podeu escoltar aquesta entrevista a la nova web de Ràdio Sió. (Peu a Terra del 22/11/2016, des de 1h31 fins a 1h49)

De nou moltes gràcies i felicitats per la feina!

Xerrada i tastet a Castellserà

Dilluns que ve, dia 7 de novembre, serem a Castellserà per una xerrada sobre “Herbes i fruits oblidats a la cuina”. Hi parlarem de les plantes més usades a l’Urgell, recuperarem antics coneixements i els aplicarem a la pràctica, ja que a l’acabar la xerrada, hem preparat un tastet silvestre per a tots els assistents.

La xerrada entra dins el marc del cicle “Dona informa’t” que organitza el Consell comarcal de l’Urgell.

Us hi esperem!

cartell-dona-informat-3

Hem parlat per la ràdio!

Dissabte dia 1, durant la Fira del Medi Ambient de Tàrrega, vam poder parlar a Catalunya Ràdio, amb l’Albert Marimon, cuiner de La Cava de Tàrrega, i en Pep Nogué, al programa el Suplement.

Els ritmes dels mitjans de comunicació actuals no permeten explicar gaire en profunditat les coses. Tot i això, agraïm molt als companys de Catalunya Ràdio i, sobretot, a l’amic Albert Marimon, per haver-nos donat aquesta oportunitat.

Podeu escoltar el programa aqui!

L’endemà, sí que vam poder aprofundir en el tema de les plantes espontànies comestibles, ja que per segon any consecutiu l’Escola agrària de Tàrrega ens va encarregar fer un taller de reconeixement i cuina d’aquestes bones herbes. Moltes gràcies per la confiança, i esperem tornar-hi l’any vinent!

img_20161002_132801

Fira Arç de fruits i herbes oblidades 2016

Aquest cap de setmana hem estat a Prullans, a la 3a Fira Arç de fruits i herbes oblidades.

Tot i que no vam poder assistir a totes les activitats previstes, vam gaudir d’allò més! El divendres vam escoltar els experts de la Universitat, en una jornada tècnica molt interessant sobre etnobotànica i plantes medicinals. Després, vam al·lucinar amb el menú silvestre organitzat per l’associació de Cuina pirinenca de Cerdanya, un veritable plaer pels ulls i el paladar. Realment els cuiners van fer una feina molt bona, treballant amb productes poc convencionals, amb un resultat realment satisfactori a tots els nivells. Felicitats!

 

Com sempre, el sopar-col·loqui va ser d’allò més agradable, molt bona companyia i conversa molt interessant, tant amb la gent del poble com amb els professors d’universitat.

El dissabte vam poder veure una estona la fira de productes oblidats, i una exposició remarcable sobre fruits i herbes de la zona. Finalment, vam poder escoltar una estona la taula rodona, on moltes dones grans (i no tan grans) de Prullans van compartir els seus coneixements sobre plantes i fruits medicinals. Va ser sensacional poder escoltar-les!

Tot i el programa ben fornit, vam voler escapar-nos una estona i fer vacances, ni que fos per mig dia! Així que el mateix dissabte al matí, vam anar d’excursió per la zona. I les vacances ens van donar més feina, ja que no ens vam poder estar de collir aquest fruits tan bonics, en una zona d’alta muntanya (2500 m), prop d’un estany, entre pins negres…

img_20160924_155958img_20160924_104927

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Un arbre fantàstic, carregat de fruits llampants i molt decoratius, amb un gust… molt especial, àcid com la llimona i més amarg que un pomelo… aconseguirem fer-ne alguna cosa? Ja us ho explicarem!

Històries d’amanides I

Ara fa gairebé un mes, el dissabte 12 de març, vam ser a la 1a Jornada de les plantes oblidades a Igualada. Va ser senzillament genial! Feia falta un esdeveniment d’aquest tipus al nostre país, i des d’aquí donem les gràcies als organitzadors per fer-ho possible.

Nosaltres hi vam muntar paradeta amb les nostres conserves silvestres, i vam fer una petita xerrada sobre “Amanides silvestres: jugar amb nous gustos i textures”.

Com que els nervis de vegades no ens permeten expressar-nos amb prou claredat, volíem lliurar-vos algunes de les anotacions que havíem preparat per a la xerrada. Les anirem penjant per bocins, i aquí teniu en teniu el primer!

Etimologia d’un plat

DSC_0270comprDe què parlem quan diem “amanida”?

La paraula ve del llatí, i deriva de la paraula mà. N’hem de deduir que una amanida s’ha de preparar amb les mans? Sembla que no és del tot això. En llatí, “a manu” també vol dir cru i fred, ja que està preparat sense utensilis, i s’oposa a “in patina”, que vol dir en plat o cassola, és a dir cuit i calent. L’amanida, doncs, hauria de ser un plat cru.

Però els romans tenien també una altra paraula, “acetaria”, per denominar el que nosaltres anomenem amanida. Aquesta acetaria no es definia per l’ingredient principal, sinó pel condiment que l’acompanyava: el vinagre.

El mateix fenomen explica la paraula “ensalada”, que ve de “sal”. L’ensalada és, doncs, un plat salat, i aquesta denominació és comuna a moltes llengües europees: el francès salade, l’italià insalata, l’anglès salad. I en català, des que al segle XVI els Italians ens van portar la paraula, també es pot dir, ensalada, com en castellà, per molt malament que els hi pugui sonar als puristes i barcelonins.

A Ses Illes, i en d’altres zones on domina la parla oriental – Catalunya nord, comarques de Girona i Balears – també hi trobem la paraula “enciam”, o “encisam”. Això pot provocar algunes confusions, ja que en català central i occidental l’enciam és una planta. Però en molts indrets l’enciam és un plat, i podem fer un “enciam de tomata”, un “enciam d’anxoves”… o un “enciam de lletuga”! I és que si en aquelles latituds, l’enciam és el plat, a la planta se n’hi diu “lletuga”, com en moltes altres llengües properes: lettuce en anglès, laitue en francès o lechuga en castellà. Tots aquest vocables provenen de la lactuca llatina, que deriva de llet, ja que la planta és lletosa, tant la cultivada (Lactuca sativa), com les bordes o silvestres (Lactuca serriola, virosa, perennis…).

Enciam, en canvi, ve del llatí incisamen, que vol dir conjunt de coses tallades. El mot denomina originàriament el plat elaborat d’aquesta manera i, a poc a poc, suposem que s’ha anat aplicant “enciam” a totes aquelles plantes que entraven dins la composició del plat, fins que la Lactuca sativa va acabar imposant la seva hegemonia.

enciams

En resum, doncs, ens trobem que la denominació d’aquest plat, ja sigui amanida, ensalada o enciam, ens descriu la manera de preparar-lo, i no pas el seu ingredient principal. Això passa també amb d’altres preparacions, com amb l’estofat, que pot ser de vedella o de patata, o el sofregit, que ben pot ser de ceba o de tomàquet.

En l’amanida, doncs, hi podem posar els ingredients que vulguem. La qüestió és que estigui amanida, és a dir, ben acompanyada de sal, pebre, oli i vinagre o suc de llimona. “L’amanida, salada i ben oliada”, com diu un refrany valencià.